"Fer escultures és la necessitat de viure
matèricament i sensorialment. Per poder comprendre i així compartir allò après.
Materials, idees i nexes es barregen entre ells per donar lloc a processos de
creació. L’escultura, les performances, la persona, la natura, els sentiments,
la societat, tot entra en una espiral d’experimentació de la qual en sorgeixen
diferents resultats."
Καθομαι διπλα μου 5.6.2011
Καθομαι διπλα μου 12.4.2011
ΕΛΛΑΣ 23.10.2008
Lali S.Buscart
Καθομαι διπλα μου 5.6.2011
ΕΛΛΑΣ 23.10.2008
Στιν Ατηνα, προτο με μαύρο νυχτα, μετα με ο ήλιος. Ενα πόλης γεμάτος από κτίριος ο οδός ο άτομα. Πολί χαοτικός αλλάς το λογική θα φθάνει.
Η βλέπετε ινε πολί καλά. Από μπαλκόνι, ολι Ατηνα στιν ποδιά μας.
Εγο, μισός Ατηνα ο μισός τρελλός αυτοκίνητο.
Φαχνω ενα κείμενος για μπορείτε να τπώγω ενα λίγο.
Ολί γεμάτος από σκουπίδια ο σκύλος, πολί φιλιάς κει ομορφος.
Φαχνω ενα κείμενος για μπορείτε να τπώγω ενα λίγο.
Ολί γεμάτος από σκουπίδια ο σκύλος, πολί φιλιάς κει ομορφος.
Τελικά, φεύγουμε πρός των νησής. Ο αέρας κρίο του θάλασσα δινετε στιν κεφάλι τας.
Ενα μαύρο μορφή μπαίνω στη μέσι απο Ερμοπολης πόλης. 
Απολαμβάνω απο κληροδότημα αρχαιολογικός στην Σιρος νησή.
AUTORETRATS 4.4.2008 
QUI SOC?? ON SOC??
Estic corrent per un temps remot, que m’empeny per continuar i a no parar-me en l’espai curiós que m’atrau, em captiva, però no em permet agafar-m’hi. El neguit és dins meu i em fa respirar amb tremolors. A on és la calma? La sensació de plè? A on he deixat tot allò que m’acotxava del meu entorn? Em sento perduda en l’espai i el temps. Les hores passen molt a poc a poc, però no em donen minuts ni segons per parar i plantejar-me què és el que m’està passant. Soc una fulla navegant a la deriva, sense rumb, sense nord, sense saber ni què em falta. Hi ha moltes coses que passen al meu voltant, però.... no m’importen tant com el meu present. A on és l’interruptor que he parat en algun moment i ara no trobo? O aquell que encara no he aconseguit activar? A on em portarà aquesta marea estranya que em fa flotar enmig del res, però del tot alhora?
Masses preguntes per la meva ment encara adormida. El camí es continua construint i jo no puc parar-lo. A on vull estar? Què necessito? A qui estimo? Qui vull que m’acompanyi? Són preguntes que se’m presenten, i encara que ho intenti cada cop les respostes són diferents.
No tinc ganes de fer res, no tinc ganes de volar, no tinc ganes de seguir perseguint una meta que se m’ha desmuntat... No entenc què vol dir ser artista en aquesta societat, és un titol massa abstracte ara mateix... Em sento amb les ales tallades. Quina és la gran mentida que encara hem de descobrir?
10.3.2007
